La gracíola (Gratiola officinalis) a Sils i a la Selva

FLORA SINGULAR DE SILS: LA GRACÍOLA (GRATIOLA OFFICINALIS)

Per G. Mercadal

Resum

la GRACÍOLA (Gratiola officinalis) és una herba de vores d’aiguamoll, jonqueres i prats humits que fou molt emprada entre els apotecaris i metges d’Europa central durant l’Edat Moderna. Actualment, però, està patint una recessió en bona part de la seva àrea de distribució.

A la comarca de la Selva la podem trobar a les jonqueres i bases del Pantà de Mas Caldes (Caldes de Malavella), del peudemont de l’Ardenya i la bassa de can Rovira (vora Sant Dalmai); als prats humits de Sant Vicenç d’Esclet (Cassà de la Selva) i a Sant Martí Sapresa; als sorrals o ribes de la riera de Santa Coloma, de Cabanyes, Santa Maria i de la Verneda o en boscs com la roureda de Can Perpinyà entre Caldes i Sils i en una freixeneda vora Franciac.

Mots clau

Gratiola officinalis, gracíola, Sils, flora, plana de la selva, plantes medicinals

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2002. Flora singular de Sils: Gracíola (Gratiola officinalis). Quadern de Sils, 43: 16-17.

Text complet

La verònica acinifolia (Veronica acinifolia)

FLORA SINGULAR DE SILS: VERONICA ACINIFOLIA

Per G. Mercadal

Resum

En aquesta nota breu volem donar a conèixer la Veronica acinifolia, una diminuta planta del popular gènere de les veròniques que va passar durant molt de temps com una total desconeguda tant pel coneixement científic com pel popular, d’aquí que no tingui cap nom comú en català. Veronica acinifolia és una espècie molt poc comuna als Països Catalans i l’àrea geogràfica on és més abundant és, justament, la comarca de la Selva: Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, Hostalric, Maçanet, Massanas, Santa Coloma de Farners i Sils (en les pollancredes de l’antic estany).

Mots clau

Veronica acinifolia, flora, Sils, Selva

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2002. Flora singular de Sils: Veronica acinifolia. Quadren de Sils, 42: 12-13.

Text complet

El lliri de neu (Galanthus nivalis)

FLORA SINGULAR DE SILS: EL LLIRI DE NEU (GALANTHUS NIVALIS)

Per G. Mercadal

Resum

El lliri de neu (Galanthus nivalis) és una planta menuda, delicada i de gran bellesa que es sol desenvolupar en boscs humits i prats mesòfils d’Europa central i oriental. Les especials condicions climàtiques de la plana selvatana permeten que aquesta espècie de distribució típicament europea pugui arribar a desenvolupar-se a la terra baixa mediterrània. De fet les poblacions selvatanes de Galanthus nivalis representen, pràcticament, les localitats més meriodionals de la península Ibèrica. A la plana selvatana aquest vegetal es troba en el domini de la verneda formant el sotabosc herbaci dels boscs de ribera ben constituits conjuntament amb d’altres espècies de gran bellesa com poden ser: el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la consolda (Symphytum tuberosum) o el dorònic cordat (Doronicum pardalianches).

Mots clau
Galanthus nivalis, lliri de neu, flora, Sils, plana de la Selva

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. 2002. Flora singular de Sils: el lliri de neu (Galanthus nivalis). Quadern de Sils, 41: 12-13.

Text complet

L'ordi de prat (Hordeum secalinum)

FLORA SINGULAR DE SILS: L'ORDI DE PRAT (HORDEUM SECALINUM)

Per G. Mercadal

Resum

Hordeum secalinum és una planta típica de Prats humits però molt poc freqüent a les terres catalanes, concentrant-se bàsicament a les comarques litorals gironines. A Catalunya es desenvolupa en els últims prats dalladors de la plana de la Selva, dels Aiguamolls de l’Alt Empordà i del Rosselló. Així doncs, es tracta d’una planta que resisteix la sega, la pastura i els sòls salabrosos dels prats propers a la costa.
A la Selva es desenvolupa als prats de dall de Sant Sebastià (Caldes de Malavella), als prats de Sant Vicenç d’Esclet (Cassà de la Selva), als prats de Sant Andreu Salou i als prats de l’antic estany de Sils.

Mots clau

Hordeum secalinum, ordi de prat, prats dalladors, flora, Sils, plana de la Selva

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2001. Flora singular de Sils: Hordeum secalinum. Quadern de Sils, 40: 16-17.

Text complet

L'alopecur de prat (Alopecurs pratensis)

FLORA SINGULAR DE SILS: L'ALOPECUR DE PRAT (ALOPECURUS PRATENSIS)

Per G. Mercadal

Resum

Alopecurs pratensis és una planta farratgera típica dels prats dalladors montans que arriba a desenvolupar-se fins a la terra baixa aprofitant els terrenys humits i fèrtils dels prats de l'antic estany de Sils. A Sils, només l’hem trobat als prats de dall de l’antic estany, vora la via del ferrocarril, entre els quilòmetres 180 i 181 i tan sols l’hem vista en un parell de prats els quals estan a punt de desaparèixer a causa de l’extensió de les pollancredes.

Mots clau

Alopecur de prat, Alopecurs pratensis, flora, Sils, prats dalladors

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2001. Flora singular de Sils: Alopecurus pratensis. Quadern de Sils, 38: 16-17.
Text complet

La linària junciforme (Linaria spartea)

FLORA SINGULAR DE SILS: LA LINÀRIA JUNCIFORME (LINARIA SPARTEA)
Per G. Mercadal

Resum
Linaria spartea és una menuda planta característica dels pradells d’herbes anuals i dels conreus (com a “mala herba”) de diverses zones del sud-oest d’Europa. Als Països Catalans només es coneix del moll de l’estació de Sils i dels límits occidentals del País Valencià. A Sils fou trobada per primera vegadal'any 1986 pel Dr. Vilar quan realitzava la seva Tesi Doctoral sobre la flora i la vegetació de la Selva. El seu descobriment tan actual i la seva àrea de distribució tan reduïda als Països Catalans ens fa pensar que es tracta d’una espècie al.lòctona a Catalunya.

Mots clau

Linària junciforme, Linaria spartea, flora, Sils

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2001. Flora singular de Sils: Linaria spartea. Quadern de Sils, 39: 12-13.

Text complet

El lliri rosa de Sant Bru (Simethis mattiazzi)

FLORA SINGULAR DE SILS: EL LLIRI ROSA DE SANT BRU (SIMETHIS MATTIAZZI)

Per G. Mercadal

Resum

Simethis mattiazzi és una relíquia atlàntica dels temps postglacials del quaternari que trobà, a la plana de la Selva, una àrea idònia on refugiar-se quan s'instal·là el clima mediterrani a la terra baixa catalana. Aquesta planta només es localitza, als Països Catalans, al bosc de can Pedrer (actualment urbanització King Parc) dins del terme municipal de Sils. Fou descoberta l'any 1947 pel Dr. Antoni Xiberta, un farmacèutic militar fill Vidreres autor d'una tesi doctoral sobre la flora de la Selva vers al 1928. La construcció de la urbanització King Parc ha reduït molt l'hàbitat del lliri rosa de Sant Bru, la qual a mitjan segle XX es devia estendre per les brolles del bosc de can Pedrer dins dels termes municipals de Sils, Vidreres i Caldes de Malavella. A la dècada dels 80 del segle passat ja només es trobava reduïda a una petita àrea de la urbanització, dins el terme de Sils, i avui dia només es coneix d'una petita parcel·la sense urbanitzar.

Nota

Darrerament l'hem localitzat en altres indrets propers, però sempre en poblacions petites i molt amenaçades per l'home.

Mots clau

Lliri rosa de Sant Bru, Simethis mattiazzi, flora, Sils

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2000. Flora singular de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils, 37: 16-17.

Text complet